Cuando pesas

Sólo se que a veces pesas. Y otras no. Que algunos ratos todo es más fácil, ligero, suave, liviano, fluido… Y otros ratos me ahogas, me aplastas, me apisonas. Cuando pesas, molestas. Y me canso. Me dueles. Me veo oscura, pequeña, encogida y rara. Cuando pesas, languidezco. Y me escapo. Cuando pesas sólo se que me toca esperar un poco. Y volver a bailar.

Ser dins l’aigua

Posar-me dins l’aigua. Deixar-me flotar. Sentir com el cos perd pes i gravetat. Notar com els sorolls s’ensordeixen. El món desapareix. A la piscina, un xic asèptic, una caixa plena d’aigua de gent i de coses. Al mar, l’abisme i un món oníric de formes i colors estranys i sorprenents. Em fascina i em retorna a algun lloc molt antic. Quan surto els sorolls se’m fan grans. Quan surto, només voldria el sol i mirar-me l’horitzó. I quedar-m’hi una mica més.

En transició (entre nocilles i macarrons)

i ja en fa dies d’això

Les coses:
Un dia em van dir que les coses són així
I així seguim
Intentant saber quines són aquestes coses
 
La nocilla:
Em vas dir que no
i jo no en sé
I va ser com si caigués
(el pa bimbo
amb la nocilla enganxada al terra)
I és que jo no en sé
(com quan el formatge s’enganxa a la llengua)
I és que ja t’ho he dit, que no en sé!
(com quan em vas dir que no,
que m’estimaves, però que no)
I així, jo així no que no en sé, que no, que no, que no en sé, no.
 
Si véns crec que ja no em trobaràs.
M’hauré fos
fent macarrons al forn
mentre esperava
els canelons de diumenge.