Categoría: Uncategorized

Sólo se que a veces pesas. Y otras no. Que algunos ratos todo es más fácil, ligero, suave, liviano, fluido… Y otros ratos me ahogas, me aplastas, me apisonas. Cuando pesas, molestas. Y me canso. Me dueles. Me veo oscura, pequeña, encogida y rara. Cuando pesas, languidezco. Y me escapo. Cuando pesas sólo se que me toca esperar un poco. Y volver a bailar.

Hoy paseo por lo que no conozco. Y me da igual.

Hoy me doy la vuelta para mirarte. Y ya no estás.

Me da igual.

Y me sigue doliendo no saber a que hueles.

No estás.

Y duele.

Y duele.

Y duele.

Posar-me dins l’aigua. Deixar-me flotar. Sentir com el cos perd pes i gravetat. Notar com els sorolls s’ensordeixen. El món desapareix. A la piscina, un xic asèptic, una caixa plena d’aigua de gent i de coses. Al mar, l’abisme i un món oníric de formes i colors estranys i sorprenents. Em fascina i em retorna a algun lloc molt antic. Quan surto els sorolls se’m fan grans. Quan surto, només voldria el sol i mirar-me l’horitzó. I quedar-m’hi una mica més.

i ja en fa dies d’això

Les coses:
Un dia em van dir que les coses són així
I així seguim
Intentant saber quines són aquestes coses
 
La nocilla:
Em vas dir que no
i jo no en sé
I va ser com si caigués
(el pa bimbo
amb la nocilla enganxada al terra)
I és que jo no en sé
(com quan el formatge s’enganxa a la llengua)
I és que ja t’ho he dit, que no en sé!
(com quan em vas dir que no,
que m’estimaves, però que no)
I així, jo així no que no en sé, que no, que no, que no en sé, no.
 
Si véns crec que ja no em trobaràs.
M’hauré fos
fent macarrons al forn
mentre esperava
els canelons de diumenge.
 

Casa

Tu

Jo

M’ofego.

Esperant coronar el pastís. Es passegen. Floten. Esperen.

Casa: tu, nen i gos

Respiro

 

Com no ser aquí

Com quasi no ser

Sense trànsit

En trànsit

 

 

em menjo els blaus amb tu

i després: indigestió